Contradictorio

[PUNKSNOTDEAD]

Como el adicto al tabaco,
que sabe que es malo
y sigue fumando,
buscando el sabor de la primera calada.
Como las noches en blanco
tirado en la cama
sin más compañía
que el sueño y la almohada.
Como aquel día gris
insignificante
en el que tú partías
a ninguna parte.
Como raíz profunda
anclada en tus tripas
en forma de culpa
que nunca dormita.
Como palabras sordas,
susurros a voces,
mentiras adornan
verdades atroces.

[usuario eliminado 080113]

Me ha gustado toda pero creo que lo has clavao en el verso "raíz profunda
anclada en tus tripas en forma de culpa que nunca dormita". Un gustazo volver a leerte a menudo por aquí

[Agnoia]

Brutales verdades atroces... impresionante.

[sexto_anaklan]

Punks, ¿qué quieres que te diga?
Sólo, gracias por escribir, y compartirlo.

[Grimanyeta]

Quan no puc ser lliure
lligada a les drogues
drogues amb receptes
receptes per a drogues

Un cervell malalt
d'amor o d'amistat
és que està ratllat
és que no pot volar

Vull independècia
a un país democràtic
més mort que cràtic
més dicta i dictadura

Necessite les ales,
i no puc volar per muntanyes
només tinc cames
i envege als que escalen

Ara no puc,
no puc moltes coses,
però tinc aire als pulmons
por a la mort, i fume

Fume per enveja,
als que fumen brossetes,
marihuana, petes, xixis,
els que a mi em valen com supositòris...

No, no vull medicar-me,
dependre de les pastilles,
vull ser lliure, només lliure,
i tot açò em talla les ales.

Estic bé, ara, i puc ser jo, ara,
però, però, però,
per què?
per què ara?

Ara... Ara, demà, demà passat...
Mort engoixada en versos sense sustància,
sense saber més callar que parlar,
i no riure, ni plorar...
Dislèxia aplastant.

Esperança??
Esperança??
No sé escriure, no tinc ganes, i vomite...
Buaaaj, buaaaj...
Plore i plore, debilitat fora i dintre.

[usuario eliminado 080113]

Quan no puc ser lliure
lligada a les drogues
drogues amb receptes
receptes per a drogues

Un cervell malalt
d'amor o d'amistat
és que està ratllat
és que no pot volar

Vull independècia
a un país democràtic
més mort que cràtic
més dicta i dictadura

Necessite les ales,
i no puc volar per muntanyes
només tinc cames
i envege als que escalen

Ara no puc,
no puc moltes coses,
però tinc aire als pulmons
por a la mort, i fume

Fume per enveja,
als que fumen brossetes,
marihuana, petes, xixis,
els que a mi em valen com supositòris...

No, no vull medicar-me,
dependre de les pastilles,
vull ser lliure, només lliure,
i tot açò em talla les ales.

Estic bé, ara, i puc ser jo, ara,
però, però, però,
per què?
per què ara?

Ara... Ara, demà, demà passat...
Mort engoixada en versos sense sustància,
sense saber més callar que parlar,
i no riure, ni plorar...
Dislèxia aplastant.

Esperança??
Esperança??
No sé escriure, no tinc ganes, i vomite...
Buaaaj, buaaaj...
Plore i plore, debilitat fora i dintre.

es brutalissim!!!!

[PUNKSNOTDEAD]

Quan no puc ser lliure
lligada a les drogues
drogues amb receptes
receptes per a drogues

Un cervell malalt
d'amor o d'amistat
és que està ratllat
és que no pot volar

Vull independècia
a un país democràtic
més mort que cràtic
més dicta i dictadura

Necessite les ales,
i no puc volar per muntanyes
només tinc cames
i envege als que escalen

Ara no puc,
no puc moltes coses,
però tinc aire als pulmons
por a la mort, i fume

Fume per enveja,
als que fumen brossetes,
marihuana, petes, xixis,
els que a mi em valen com supositòris...

No, no vull medicar-me,
dependre de les pastilles,
vull ser lliure, només lliure,
i tot açò em talla les ales.

Estic bé, ara, i puc ser jo, ara,
però, però, però,
per què?
per què ara?

Ara... Ara, demà, demà passat...
Mort engoixada en versos sense sustància,
sense saber més callar que parlar,
i no riure, ni plorar...
Dislèxia aplastant.

Esperança??
Esperança??
No sé escriure, no tinc ganes, i vomite...
Buaaaj, buaaaj...
Plore i plore, debilitat fora i dintre.

Me gustó. El catalá tiene una musicalidad muy bonita. Ahí van unas letras en bable:

Que tiren en baxu les muries
de les cárceles,
que nun caigan más llágrimes
por quien no lo merez.
Que les fábriques nun quemen
más vides en vanu,
y nun olvides que ayer
lluchabes xuntu al to hermanu,
aquel que morrió sin saber
lo que yera una sonrisa
entre el fumu de los coches,
les aceres y la prisa.
Les pallabres alimentan
revoluciones perdíes,
negres ñubes de tormenta
negros glayíos que dolíen.

[usuario eliminado 080113]

Yo sólo puedo aportar la traducción de Grimanyeta. la dejo, que me apetece


Cuando no puedo ser libre
ligada a las drogas
drogas con recetas
recetas para drogas

El cerebro enfermo
de amor o de amistad
es que está rallado
es que no puede volar

Quiero independencia
en un país democrático
más muerto que crático
más dicta y dictadura

Necesitas las alas
y no puedo volar por montañas
sólo tengo piernas
y envidia a los que escalan

Ahora no puedo
no puedo muchas cosas,
pero tengo aire en los pulmones
Miedo a la muerte, y fumo

Fumo por envidia
a los que fuman hierbecitas
marihuana, petas, xixis,
los que a mi me sirven como supositorios?

No quiero medicarme,
depender de las pastillas,
quiero ser libre, sólo libre,
y todo esto me corta las alas

Estoy bien, ahora, y puedo ser yo, ahora
pero pero pero
porqué?
porqué ahora?

Ahora? ahora, mañana, pasado mañana..
Muerte angustiada en versos sin sustáncia
Sin saber más callar que hablar
Y no reír, ni llorar..
Disléxia aplastante.

Esperanza??
Esperanza??
No sé escribir, no tengo ganas, y vomito..
Buaaaj, buaaaj...
Lloro y lloro, debilidad dentro y fuera


* (y es cierto, es mucho más bonita en catalán)

[Obsoleto]

Y yo solo puedo decir una cosa, y es que da gusto poder entrar aquí y leer tanto a PUNKS, como a grimanyeta y demás contestaciones.

Me encantan las contestaciones en forma de verso. Es una lástima que no sea capaz de poder aportar más...