Consumint-me...

[Grimanyeta]

Morta i abstracta. Notant el verí a les meues venes, buides de sang. Ja no hi ha color al cel, i a la foscor no hi ha nit. No són les ganes de viure un motiu, ni un motiu les ganes de viure. Tot s'ha consumit. Ara només hi ha cendra... S'ha apagat el foc i amb ell se n'ha anat la calor, eixa sensació de benestar, de calma; la carícia del Sol... Tot diu adéu. Adéu als moments d'alegria, als somriures eterns, a la felicitat que brotava dels núvols als dies clars, i no tan clars, adéu a un món de somnis; adéu...

Tot al meu voltant és obscur i sense forma, tot és avorrit... No hi ha necessitats. Com si hagués vingut quelcom èsser per destrosar esperances. Tot s'ha perdut. I qui sóc? I per què? I on? I quan? I per què? I tot són preguntes sense resposta. No hi ha por, no hi ha res... Tot és merda. Merda sense olor, merda que ni és merda...

[caballeronegro]

grimanyeta, precioso poema , pero si es verdad que te sientes asi, no seas tan dura contigo misma.
siempre hay que tener la esperanza de volver a soñar con algo que nos haga ilusion es lo que nos mantiene cuerdos en este mundo de locos , mantener nuevas ilusiones y sueños si no todo seria falso dentro de la realidad.
aunque hay tantas veces que besamos el suelo...
y veces los sueños se conviertan en pesadillas.
animo y busca nuevas ilusiones y sueños....animo
un abrazo.

[Grimanyeta]

Gracias!

[usuario eliminado 080113]

brutalìssim, com sempre