Creure

[Grimanyeta]

Quan naix el Sol notem la llum als nostres ulls que s'obrin i criden per començar un nou dia.
Quan ve la nit tot es fa fosc...
A vegades pot fer-se de nit al migdia i podem imaginar que els nostres cosos s'esgoten d'energia, de llum, i la claror s'amaga...
Milers de paraules volen pel niu de pensaments desordenades, i ningú entén què passa, per què hem arribat tan alt sense aumentar l'alçada. Ningú entén els teus crits a l'aigua, a la terra i al vent que, de sobte, te dispara... Tots disparen contra tu en un món d'imatges negres. Disparen ulls i mirades, i pupil?les amenaçadores pungen la teua ànima, i s'ablana... Es fa molla i plora sense llàgrimes. Nota la por i crida més fort, però no la entenen. Ningú entén la desesperació, milers de paraules agrupades sense significació, ni color, ni peus ni cap. I tot al teu voltant són mirades; tot.
Es va fent cada volta més obscur el cel, les parets d'una habitació sense finestres, els ulls de les persones, el cant dels galls? I sona la foscor dintre del cor.

Quan sents que tot t?apunta amb el dit que no té, sents la por, el dolor? I te preguntes: Què passa?? I ningú respón, perque no hi ha resposta, ni per què?
No creus que el Sol vaja a nàixer
Ni que la claror siga vertadera
Ni que un bes siga sinònim d?estima
No sents, definitivament,
creus.

Creure és perillós, inútil, fatigós. Un desordre més. La por.
Definitivament, creure, és sinònim d?imaginació, d?espiral i de viscositat, una mena de barreja. Una merda.


SuN

[Agnoia]

Realment profund, es cert que creure es una de les poques coses que ens queden per a no sentir que tot perd significat, cada dècada les persones pensem menys y apunyalem més. La ignorància i l?arrogància com a bases de un tot que pretén establir-se com autoritat. Creure es perillós però es una de les poques coses que ens queden per a viure un mon que fins a hui cap podem comprovar que lo que vivim es cert...

Creure i ensomniar, llibertats que mai ens poden furtar...

Preciós Grimanyeta, ens llegim!

[caballeronegro]

realmente bello grimanyeta, yo pienso igual que los besos no siempre son sinonimos de amor, pueden implicar sencillamente afecto , o empatia
pero si no creemos que nos queda?
claro que es peligroso y que fatiga y que desilusiona y que te implica a veces demasiado y que por supuesto da miedo.
pero nos sirve para sentirnos vivos.
un abrazo fuerte animo y sigue creyendo aunque recibas ostias de la mano de la vida.
y escribiendo tambien , no pierdas nunca la esperanza.