Se despertó y la ventana estaba cubierta por el polvo que había dejado en tantas noches que ya no eran más que el latir de un recuerdo acelerado. A veces, era amargo, como la miel al tomarla sin saber que es miel y, entonces, sabe así sin saber. Crecía con la notas de acordes desordenados y a contra...

Quizás...

Ets disifil sens sed. I needsshit, yeah it is, it is, se jo k pot ser? I wanna nou? No... Gràcies Cu u entens? If tens muders jas child U creus? U pens? U tens or nids? Je ne sé sitdown. (Suenan las trompas...) Però sens batalles, val? ÉS a dire, dire, dire! Straight!!! No arms... Abraç Tone, tone, ...

Dejar pasar el tiempo y sentir que sólo allá afuera todo se mueve y cambia, que en mi interior, donde guardo el recuerdo, todo sigue igual. Sentir la necesidad de escapar, pero no saber adónde, porque allá donde piso llevo conmigo el lastre del pasado. Las cicatrices que marcan mi vida eternamente, ...

Haurà d'arribar el dia en que me mire als ulls i em reconega. Potser serà un dia de boira, o plujós i aromàtic, o potser serà una nit amb més d'una estrella. Qui sap si serà a l'alba, qui em pot dir si serà amarga la benvinguda, o simplement deixarà de ser. Mai més vull ser esclava d'un passat tan p...

Buscándose entre pajares una aguja quiso hilar por afilar las verdades de quién, cómo, cuánto y más. ¿Por qué por querer más quieres de luto al alma pintar esculpir de gris las ojeras y la sonrisa apagar? Rencores entre renglones por evitar romper a gritar por tantas mentiras flacas capaces de cuerd...

Soñando que no existía lo prohibido, que me empapaba de veneno y con tu sudor me ahogaba entre pétalos de cielo Olvidándonos del tiempo las miradas se atrevieron a ir bajando poco a poco y desnudar nuestros cuerpos Desde lejos, las caricias, eran más de mil sonrisas, que avivaban el deseo: de arrima...

El somriure més dolç em besava la mirada quan estaves prop dels meus ulls. I la música dels nostres cossos, estranys a la nit sense lluna, sonava baix l'ombra dels arbres quan ploràrem abraçats per por a deixar de ser nosaltres. Allà ens endinsàvem, lluny, molt lluny del tu i del jo, més enllà dels ...

Gracias!

Morta i abstracta. Notant el verí a les meues venes, buides de sang. Ja no hi ha color al cel, i a la foscor no hi ha nit. No són les ganes de viure un motiu, ni un motiu les ganes de viure. Tot s'ha consumit. Ara només hi ha cendra... S'ha apagat el foc i amb ell se n'ha anat la calor, eixa sensaci...

Ja és hora d'abandonar aquest camí sense meta, és hora de suprimir qualsevol sentència, ja no hi ha motius, ja s'ha esgostat la bogeria incontrolable, i s'han perdut els pasos d'una vida sense alé ni rima, ja no volem ser esclaus de les paraules, de les dites, ni de la foscor que ens vigila, s'han p...

Quan naix el Sol notem la llum als nostres ulls que s'obrin i criden per començar un nou dia. Quan ve la nit tot es fa fosc... A vegades pot fer-se de nit al migdia i podem imaginar que els nostres cosos s'esgoten d'energia, de llum, i la claror s'amaga... Milers de paraules volen pel niu de pensame...

Res de res...

Durant la meua tristor passada al fred hivern, vaig escriure aquest relat. Sent que tots aquells que no entenguen el meu idioma no puguen saber de què parle, però aquelles llàgrimes infinites, al meu dintre, feren sonar açò i ací ho deixe perquè no es perda, tal i com m'arriva ara a mi, en forma de ...

Hay gente pobre pidiendo en las calles aparcando coches a los mercenarios, éstos tienen un mercedes, pero les cuesta sacar un puto Euro del bolsillo... Al final... caen 5 o 10 céntimos, no sea que les rallen el Audi... Cae toda europa entera... ¿Y que pasa en África? ¿Qué cojonees pasa? Hay pobreza,...

Estoy despierta...

No t'agradaria veure la la llum al despertar?
No t'agradaria veure nàixer el Sol i no plorar?
No t'agradari més pegar pell amb pell al veure el Sol desaparèixer?
O fer el amor pell amb pell amb un somriure?

A mi no...

No pude retroceder, mis piernas me perseguían, ¿Cuánto ha de pasar? Y, ¿Cuándo lograré no mirar hacia mis huellas? ¿Y la sombra que me asusta? La calle y más sombras, mis manos sombras, animales muertos, sombras... Los besos salen amargos de una boca desbocada pero si hay sinceridad... ¿Cuánto tiemp...

El tio canya cantaba i ballava, parlava amb llengua estranya i cap dels caps l'entenia, perquè era de poble, com jo. Ara preferisc silenci a tirar foc per la boca, boca sense llengua, llengua sense altra llengua a la que abraçar-me deperta. I estic trista, contenta, malalta, però no tinc pesar, ni s...

Quan no puc ser lliure lligada a les drogues drogues amb receptes receptes per a drogues Un cervell malalt d'amor o d'amistat és que està ratllat és que no pot volar Vull independècia a un país democràtic més mort que cràtic més dicta i dictadura Necessite les ales, i no puc volar per muntanyes nomé...

Per què sóc esclava? Per què no puc respirar? Per què hi ha tants per quès? Per què? Però quan? Quan seré lliure? La llibertat és no viure encadenada, ni esclava, ni amagada. Què és la llibertat? Estic enfonsant-me, quan sóc la més forta quan vull, però ara no puc... I sí puc, collons! Trau la ràbia...

Avuí tinc un pensament i l'evite, avuí vull la soletat al meu dintre, llibertat, somriure, Avuí tinc el cor encés en flama i el meu cap és una espiral que no deixa de pensar. Em fa mal la maldat, em fa mal recordar, em fa mal faltar a tots aquells que m'estimen, però hi ha molt peròs, i moltes peres...

Cada mañana me despierto hambrienta y un dolor ensordecedor me retumba en los oídos. Son los gritos de libertad, la sangre que sólo he visto en hostiles hospitales sin arrugas, sin fronteras en los médicos que me aturullan y me drogan, por ser una prostituta de chulo sin burdel, sin amo. Puta de cal...

Tu sueño es la utopía, la razón de no querer ver la realidad del planeta... ¿Tienes ojos? Llora, si lo necesitas. ¿Tienes pulmones? Respira, respira, todo lo hondo que puedas y trágate la mierda que creamos sin creer o creiendo. Suspira y tira, tira de ese manto de estrellas... ¿Tienes piernas? ¿Sil...

Es necesario escribir siempre y cuando tengas algo que contar, no que ocultar. Las metáforas pueden convertirse en sangre, en murallas de higos, en algo que se ablanda cuando pasa el tiempo. Tiempo al ritmo de un tic-tac ensordecedor que no quieres escuchar, pero pasa y pasa muy deprisa: el ayer ya ...