[Catalunya i Balears] Actes pel 1r de Maig 2012 de CNT

[Galico]

Noticia original: http://soliobrera.cnt.es/secciones/confederal/895

[Granollers] 28 d'abril, 17'00h, Plaça de la Corona

[Cornellà] 30 d'abril, 19'00 Plaça Catalunya. Derogació reforma labora, prou retallades, no a eurovegues, prou austeritat, llibertat Vaguistes Empresonades. Convoca: Baix Llobregat Convatiu

[Barcelona] 1 de maig, mitin-manifestación, Parc de les 3 Xemeneies (Avda. Paral·lel amb Ptge la Canadenca) a partir de les 10?00h.

Bloc-Llibertari a la mani anticapitalista: 17:30 H de Plça Universitat a la Canadenca (tres chimemeas, Paralelo)

[Tarragona] 1 de maig, mani unitària, 19H, Plaça Imperial Tàrraco (Tarragona)

[Palma] Diferents actes els dies 29 i 30. El dia 1, manifestació a les 11'30 hores en la Plaça Espanya a Ses Soltes (Parc de la mar)

Comunicat de la comissió 1r de maig de CNT

Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l'explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una tan accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l'increment de les mesures repressives com a resposta a l'augment de la conflictivitat, ens posen davant d'un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l'antagonisme treball-capital.

La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys), la des-regulació del mercat laboral, les retallades en tots els àmbits socials de competència pública o l'encariment de la part no finançada a través de l'erari públic (Sanitat, Educació, Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant l'obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.

Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to fail), els bancs... són re-finançats amb capital públic que mai retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació, sinó que es destina a la sanitat interna d'aquestes institucions depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.

Si a això li afegim l'enduriment penal per a frenar per la força allò que escapa completament al dret, tenim que l'Estat social de dret s'està convertint en un Estat penal d'excepció. Lleis que es dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que dissenteix d'acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com una situació d'emergencia, provocant així l'alarma, la alerta i la por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant el control social i fomentant una nova categoria de persones a les quals poder aplicar amb èxit la política del terror.

Arribats a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l'esberlin definitivament -convertint-nos en exèrcit d'alienats i desposseïts de tot-, no abandonarem l'esperit que ha animat a d'altres abans a fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.

Davant d'aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè allò que ens queda és el que ens correspon: lluitar, lluitar amb tota la nostra energia.


Salut, lluita i anarcosindicalisme!


Manifest bloc llibertari Barcelona

Surgido en 1886 de duras luchas contra la esclavitud asalariada (por la reducción del tiempo de trabajo, por la consecución de unas condiciones de vida dignas, pero sobre todo por un mundo nuevo), este día empezó a celebrarse como una conmemoración combativa frente a la muerte de 5 trabajadores anarquistas, ahorcados en Chicago en dicho contexto de lucha. Pero es una conmemoración desde la lucha, porque las condiciones de opresión se mantienen, porque el capitalismo sigue explotándonos y el Estado sometiéndonos.
En un mundo regido a su antojo por una élite política y financiera. En un mundo en el que el sometimiento cotidiano es cada día mayor y cuyo precio recae sobre las espaldas de los de abajo. En un mundo donde cada vez las condiciones de vida son más precarias, donde el control y la represión son mayores, donde las condiciones de la explotación asalariada son cada vez más duras (reformas laborales, abaratamientos de despidos, recortes de pensiones, rebaja de sueldos, aumento de la jornada de trabajo,...) y donde cada vez más los ricos y poderosos se aprovechan de nosotros (aumento de precios, desahucios, pauperización y encarecimiento de la ya de por sí envenenadora sanidad y adoctrinadora educación, etc). En un mundo donde a nosotros siempre nos toca perder pero ellos nunca pierden (paraísos fiscales, corrupción, poder, saqueos y desfalcos descarados hacia los más empobrecidos en beneficio de los que mandan), es nuestra tarea reapropiarnos de nuestras vidas y decidir cómo y en qué condiciones queremos que éstas se desarrollen. Eso es algo tan importante que no se puede dejar en manos de nadie, de ningún/a gestor/a o especialista, y menos aún en las manos de nuestros explotadores. Y esa tarea pasa por destruir el mundo de miseria en el que vivimos.
Porque no podemos permitir que el capitalismo y el Estado hagan de nosotros lo que quieran, que nos reduzca a una mera condición servil, hemos de luchar, como antaño lucharon nuestros predecesores, contra los sempiternos enemigos (Estado, Capital y cualquier forma de Autoridad, y sus defensores) para desembarazarnos de nuestras cadenas y proclamar ? o al menos intentarlo - la libertad. Es nuestro deber recordar nuestros orígenes y seguir luchando para acabar con este sistema que nos humilla y somete. El momento es ahora, el lugar es la calle.

Bloque Libertario

Manifestación Anticapitalista
17:30 H de Plça Universitat a la Canadenca (tres chimemeas, Paralelo)