Siento ser tan monotemático, es la época

ESTRANYO NOVEMBRE
Parlo amb el valor esmunyint-se?m pels camals,
amb la boca plena de sorra del l?últim bes que vas donar-me.
Parlo sense saber ser sincer,
i angoixant-me massa ser-ho.
Sols duent un tempo forçat per paraules que no acaben d?encaixar,
estranyo Novembre,
tip de malenconia i d?aromes de sexe i amor fingit.
Parlo de tornar a ser Els Amants d?Estellés,
de deixar de mastegar la sorra,
de retrobar nostres mans sota la taula
i fer una cita eterna de nostres vides
on poder compartir els trets de lo banal
i la moixaina de cada petit moment que ens somrigui.
Un xic de tristesa,
un xic d?alegrança
i el xic de pa.
Provant a fugir de la processó rutinà ria del món sencer
a passes puerils.
¡Que desfilin lluny de nosaltres!
Ja sortÃrem a volar, de la mà ,
i veiérem les leontines macabres i silencioses
de llums de veles arrossegant-se resigades.
Els fantasmes ja no vesteixen esparracs de color blanc...
Deixa?m ser la tornada melosa a que mai et canses de taral?lejar
i bressolar-me al teu somriure.
La meva nena perenne d?ulls grans,
encara guardo sorra a la boca de l?últim bes
i enyoro Novembre.
---------------------------------------------------------------------------------
EXTRAÑO NOVIEMBRE
Hablo con el valor escurriéndoseme por la pernera,
con la boca llena de arena del último beso que me diste.
Hablo sin saber ser sincero,
y angustiándome demasiado serlo.
Sólo llevando el tempo forzado por palabras que no acaban de encajar,
extraño Noviembre,
empachado de melancolÃa y de aromas de sexo y amor fingido.
Hablo de volver a ser Los Amantes de Estellés,
de dejar de masticar la arena,
de reencontrar nuestras manos bajo la mesa
y hacer una cita eterna de nuestras vidas
donde compartir los tiros de lo banal
y los mimos de cada pequeño momento que nos sonrÃa.
Un cacho de tristeza,
un cacho de alborozo
y el cacho de pan.
Tratando de huir de la procesión rutinaria del mundo entero
a pasos pueriles.
¡Que desfilen lejos de nosotros!
Ya salimos a volar, de la mano,
y vimos las leontinas macabras y silenciosas
de luces de velas arrastrándose resignadas.
Los fantasmas ya no visten harapos de color blanco...
Déjame ser el estribillo meloso que nunca te cansas de tararear
y mecerme en tu sonrisa.
Mi niña perenne de ojos grandes,
aún guardo arena en la boca del último beso
y añoro Noviembre.