Tu i jo

[Grimanyeta]

Haurà d'arribar el dia en que me mire als ulls i em reconega.
Potser serà un dia de boira, o plujós i aromàtic,
o potser serà una nit amb més d'una estrella.
Qui sap si serà a l'alba,
qui em pot dir si serà amarga la benvinguda,
o simplement deixarà de ser.

Mai més vull ser esclava
d'un passat tan poc clar,
desordenat, amb espines.
No sé qui sóc, sembla.
No sé d'on vinc,
ni qui vull ser.
I és per això que el meu cor esclata,
i els sentiments m'omplin de llàgrimes les emocions
i m'ofeguen.

M'agradaria
veure'm en aquest mirall...

Eres tu qui m'està jutjant?
No te n'adones?
Ací dintre no maquillen els somriures, i
no hi ha llum si no deixes que n'entre.
Què desitges? Que m'apague?
No puc viure sense ales.
Necessite que m'ajudes
a llaçar-me des dels somnis,
a no dubtar, a ser lliure.

T'estic parlant,
tu m'escoltes?

Deixa de buscar-me,
que eixa és la raó
per la qual no em trobes.
Deixa'm mostrar-me.
Que no hi ha res tan fosc
com no deixar-te veure.

Per què m'amagues?

Mira't.
Mira'm.
Tu eres jo,
som aquesta.

Aquesta que escriu quan no es troba,
qui busca al mirall la resposta.

[Vist-i-plau]

Mola