
Barcelona és antisistema...
i potser alguna cosa més
Un text per fer pensar
I si és cert? I si Barcelona és antisistema?
I què és antisistema? Qui són els radicals de qui tant es parla? Qui són aquestes imatges que crea la premsa?
Qui s?atreveix a donar-nos veu?
Potser antisistema no és el que fan creure. Potser antisistema és una altra cosa que el botellón, els aldarulls al carrer i molestar als veïns. Una altra cosa que va més enllà, molt més.
Antisistema sóm les que ja no sols demanem ?per favor, pari el tren, que jo baixo? com deia en Groucho, sinó que volem canviar el recorregut. Som les que ens hem cansat de tancar els ulls, d?empassar-nos la irrealitat amb què ens bombardegen, que ja ens hem cansat d?anar vivint dient el ?va com va?. I de fet som més que antisistema, i de més enllà de la mateixa Barcelona. Som les que treballem per construir formes de fer diferents.
I què vol dir això? No són idees vagues, utopies de manual i manifestacions de colors. Són quotidianitats que construïm dia a dia: som les dels ateneus populars, dels centres socials autogestionats, de les cooperatives de consum, dels hortets comunitaris, de les assemblees de barri, de les coordinadores antimoobing. Som antiglobis, hakers, agroecològics, antimilitaristes, antifeixistes, artivistes, cooperativistes, pacifistes, queers, rurbans, indepes, llibertaris, anarquistes, okupes de totes menes, veïns i veïnes, feministes, insubmisos, zapatistes... i no pararíem de donar-nos noms ? i perdoneu les que no hi sigueu-.
Alternatius en general, amb pintes o sense pintes. I és que no és cosa d?estètica, sinó d?ètica, de la militància del dia a dia. Som anticapitalistes, sabem que hi ha un més enllà que la democràcia representativa, i pensem en allò de ?per a tots tot, res per a nosaltres?. Treballem en l?horitzontalitat, el consens i la llibertat. I ho portem a la pràctica, com podem, com volem.
No tenim líder, ni bandera, ni color, ni forma. I sí, tenim alguns violents, però també força infiltrats ?que encara en són més de destralers-, i algunes absències, que resisteixen a la presó.
Ens movem, ens connectem, però potser no prou, ni prou bé. Potser no tenim un únic model, però sabem que en la confluència entre totes és on hi ha la clau de volta. I ens mouen moltes coses, ens mou l?esperança, i també la ràbia i la impotència, i sobretot la convicció que s?ha de resistir, reclamar i construir fins al final.
Però no tenim la veu. No ens la deixen. Els mitjans només se?ns aboquen quan hi ha sensacionalisme, quan hi ha batalles campals i cops amb la policia.
I se?ns retreu que no volem negociar, però no es pot entaular consens quan l?altre té el monopoli de la violència. La violència de la força, i també la violència que no deixa blaus al cos, però que ens precaritza l?existència a força de feines escombraria, lloguers abusius, l?especulació urbanística, la privatització de l?espai públic o que tota que la vida passi pel consum, el consum fins a la mort.
Si sou valents, doneu-nos la veu, deixeu-nos un espai per discutir en peu d?igualtat. Deixeu-nos explicar quines són les nostres propostes, deixeu-nos ensenyar que podem construir entre totes altres formes de vida més lliures, justes, sostenibles, i felices.
O potser us fa por que la força de la paraula us canviï els esquemes?
Som al carrer, som arreu.
We are everywere.